INGREDIENTS ( 5- 6 persones)
500 grs. d' espaquetis
150 grs. de bacó
2 ous
200 ml. de nata líquida
formatge ratllat
sal i pebre
PREPARACIÓ
Bullim els espaguetis en una olla amb aigua abundant i sal fins que estiguin al punt. Els escorrem.
Tallem el bacó a trossets petits i el fregim amb oli d' oliva. En un bol barregem la nata líquida amb els rovells d' ou i tres cullerades de formatge ratllat. Afegim aquesta barreja a la paella del bacó ja daurat i deixem que bulli dos o tres minuts sense parar de remenar. Aboquem la salsa per damunt dels espaguetis.
18 comentaris:
HUmmmmmmmmm que bons aquest espaguettis. Jo els faig una mica diferents, la propera vegada probaré aquest que segur que estan bonissims ¡¡¡
Petons
com m'agraden a la carbonara!! La teva filla té bon gust!
Petonets
Sandra
Es una recepta de molt éxit entre els més jovenets, al meu fill també l'hi agraden, millor dit a casa ens agraden a tothom.
Petons.
Fantástics els espaguetis a la carbonara, a totes les cases triunfen segur!!! Petons i bona setmana.
Hola Anna! m'agraden molt fets així, la meva mare fa la carbonara igual que tu, i també l'he après d'ella! Hi ha gent que no hi posa ous, però trobo que amb ous queda molt més bona. Petonets i espero que hagin anat super bé les vacances!
Uns espaguetis com aquests a casa meva triomfen segur, ens encanten a tots!
Hola Anna, als meus fills tamnbè els hi agradant molt. I tambè els faig així, amb ou. Una abraçada
Ja veig que has tornat de vacances! Jo encara recordo quan la pasta era el meu modus de supervivència! Però tranquil·la que poc a poc ja anirà ampliant el receptari.
Petons
Una escapada a Itàlia t'ensenya a estimar (més encara) la pasta. A veure si te'n surts amb la teva filla, je,je.
Una abraçada
Que bona és la salsa carbonara... només que la trobo un pèl pesada amb l'ou i en faig una versió més light, però aleshores ja no en dic carbonara sinó salsa blanca...ja,ja, segur que si la probés un italià em diria impostora... Espero la Mireia la faci com tú i sigui una recepta "familiar" més! A reveure!
Li ensenyaré la recepta a ñla meva xiqueta, que tampoc es cansa de menjar-ne però no vol ni posar els peus a la cuina :-(
PTNTS
Dolça
veig que la teva filla va fer com el meu fill, que no va parar de menjar pasta cada dia. jo també li vaig ensenyar a fer la carbonara, és senzilla i sempre els treu d'un 'apuro'. en el meu cas, però, no hi poso nata líquida, segueixo la recepta tradicional només amb ou, formatge i cansalada, i força pebre negre.
A casa també tenen molt d´exit els plats de pasta i segur que amb aquest la teva filla es llepa els dits tant o mes que a Venecia. La pasta es un plat que sempre triomfa.
Petons!
A casa triomfen, són els preferits de l'Annie!!!
Vaja! és més o menys el que em va passar a mi quan vaig anar per primera vegada a Itàlia.Tenia uns 17 anys i em vaig enamorar dels espaguettis i de la pasta en gral. Quan vaig tornar només volia que la meva mare me´ls cuinés, però ella em va posar el davantal i a la forçaen vaig aprendre.
Amb carbonara són els meus preferits.
Jo també ne menjaria cada dia, són tan bons! jajaja.
Lo que a Glutoniano no li agraden gaire i no els faig quasi mai.
Las recetas de Glutoniana
Hola ,
A la Mireia li agraden molt però encara no he aconseguit que els prepari ella, i l' altra meva filla, la Marta es va passar tots els dies a Italia menjant pizzes margarites... Li hauré de posar també la recepta i que se la prepari.
Ja veig que a tots us agraden i als més joves encara més, la pasta sempre és una bona opció.
Jo hi poso ous però com que els tinc al foc uns minuts es couen.. Hi ha opcions amb ou cru però no acostumo a cuinar mai amb ou cru pel tema de la salmonela.
Moltes gràcies pels vostres comentaris. Ptns.
Grasis,per la teva recepta e aprobat
Publica un comentari a l'entrada