Eren temps difícils pel poble d' Olvan: degut a una terrible epidemia de pesta morien molta gent. Els Olvanesos, despesperats, van decidir fer una promesa a St. Sebastià: si no moria ningú més, cada any el 20 de Gener tot el poble col.laboraria desinteresadament amb diners i amb treball per donar un àpat als pobres, captaires i rodamóns que vinguéssin. L' àpat consistia en un plat de farinetes. Des de llavors, cada 20 de gener, St. Sebastià tant si és dilluns com diumenge en el cas d' aquest any, Olvan continua donant un àpat a tot el qui vol venir. El menú ha evolucionat i ara consisteix en un plat d' arròs, una botifarra, una taronja i una mica de pa i vi. Es preparen unes 2000 raccions d' arròs ( depen de la gent que hi ha, es van fent paelles d' arròs, cap any ningú s'ha quedat sense), es paren taules a la plaça de St. Sebastià, hi ha un petit mercat de productes artesans, es celebra una misa i una processó en honor del Sant i a la tarda, una mica de ball. El poble s' omple de visitans de tota la comarca. És la nostra Festa Major d' hivern.
Des d' aquí us vull convidar a tots a venir a menjar arròs!
També he de dir-vos que malgrat les previsions de pluges per demà, la memòria popular només recorda un any en qual es va repartir l' arròs amb pluja. Pot ploure o nevar al mátí o a la tarda però a l' hora de repartir l' arròs, el temps ens acompanya.
Avui he preparat farinetes per recordar aquells inicis de la festa. Les farinetes eren molt habituals en aquella època i econòmiques i omplien la panxa. Es tracta de farina de blat de moro torrada. Aquí al Berguedà, se'n pot comprar a les botigues o magatzems de llegums, desconec si a altres comarques també n' hi ha.
Si voleu la recepta per fer-les podeu clicar aquí ( ja fa temps que la tinc al bloc).
Les fotografies de la festa de St. sebastia són de la web de l' Olvan CE
14 comentaris:
Anna; Molt interessant aquest recull dels àpats dels pobres d'Olvan.
Jo els he provat les ferinetes i la veritat l'hes he trobat molt bones, encara que abans es feien soles, qui podía acompayar-les amb algún troç de butifarra negra o un troç de cansalada, era un plat de Festa Major.
Desconeixía aquesta festa. Bona festa Anna per a tu i tots els teus.
Una abraçada cap a Olvàn.¡¡ :o)
Quina tradició tan bonica!
La veritat que es una pena el rerefons d'aquesta festa, però la realitat era aquesta.
Gran festa i gran plat!!
Un petó.
molt interessant aquesta entrada.
la meva mare m'ha explicat que de petita les farinetes eran plat habitual a casa
Quina festa més sentida, i les farinetes, ben bones han de ser!
Bona festa !!!
Aqui les frinetes s'en podent robar sobretot en fires.
Petons
una fantastica tradicion que va muy bien que nos la recuerdes y en casa de mis padres era muy habitual comerlas.
Que tengais buena fiesta hoy
peto
El meu pare sempre ens explicava que ell de petit menjava farinetes, però em fa l'efecte que ell menjava la versió dolça. Jo no les he tastat mai, penso que la farina torrada no es troba per aquí. Esbrinaré per tal de tastar-les.
Espero que no us hagi plogut gens avui.
Petons.
Un apunt molt interessant...
M' encanta que expliqueu les tradicions. Quin dia més maco.
Espero que el temps us hagi acompanyat en aquesta bónica festa. Jo les farinetes no les he provat mai però ma mare si que en menjava, principalment perque durant i desprès de la guerra a Barcelona no hi havia molt on escollir.
Petons!
uau, 2000 racions d'arròs???? Ja hi cap tanta gent o Olvan? :)
No he fet mai farinetes, vaig a mirar la recepta que tens al blog...
Aquestes tradicions son sempre bones de seguir
Petons
Holaaa :) Tens un premi al meu blog http://personalshopperengranollers.blogspot.com.es/
Espero que t'agradi, HELENA.
rosacea doctor Keyesport
Also visit my site ... rosacea doctor Interlochen
Publica un comentari a l'entrada