Vaig trobar aquesta recepta en aquest blog de cuina http://comacasa-res.blogspot.es/, que a la vegada explica que la va trobar al blog de "juguem a cuinetes"
I vaig voler provar com em quedaven aquestes gominoles, donçs a les meves filles els agraden molt ( i a mi també...)
I vaig voler provar com em quedaven aquestes gominoles, donçs a les meves filles els agraden molt ( i a mi també...)
No serà l' última vegada que en faig : el resultat em va agradar i en pocs dies no en va quedar ni una.
A l' Ikea venen unes glaçoneres molt econòmiques de formes diverses que poden anar molt bé per a fer aquestes gominoles( jo les vaig fer amb glaçoneres normals, rodones i quadrades) . I també es pot fer en un motlle gran i després tallar les gominoles amb un tallapastes o amb unes tissores...
INGREDIENTS
1 sobre de gelatina del gust que es vulgui .
2 sobres de gelatina neutra.
200 ml.d' aigua( es pot substituir per llet o suc de fruites) .
300 gr. de sucre
sucre per arrebosar ls gominoles
oli de girasol per untar els motlles.
PREPARACIÓ
Es posen tots els ingredients 10 minuts a foc suau , (amb compte que no ha de bullir, si cal retirar-ho uns moments del foc )
Untem motlles de glaçoneres (o del que se'ns acudeixi que poden anar bé) amb oli de girasol , i hi aboquem la barreja que teniem al foc. Ho deixem refredar durant 1 dia a temperatura ambient.
Desmotllem les gominoles i les arrebossem amb sucre.
14 comentaris:
Ai ai ai!! aquestes coses són d'aquelles que es millor que no em miri!
Pq després les trobo fàcil de fer i no em combé per la cintura! jejeje
Tons
Hola Anna, he conegut el teu bloc a traves del de la Lidia " Mis platos favoritos", i reconec que us admiro per la afició i sobretot dedicació que poseu en els vostres plats, aquestes llaminaduras son ben llamineres!! jeje. Bon cap de setmana!
Hola Anna, moltes gràcies per la visita al meu bloc! Aquestes llaminadures son boníssimes i molt més saludables que les comprades!
Petunets,
Eva.
Anna, jo no he estat mai massa d'aquestes llaminadures. Però aquestes fetes a casa, segur que mil vegades millors que les comprades!!
Petons!
Ainsssss madre que me entran ganar de irme a la cocina a prepar un plato, las he hecho un par de veces y tengo pendiente intentar hacerlas de cocacola.
Un besito y buen finde
Anna,
Sí fàcils de fer ho són... Crec que al final la meva cintura també ho notarà...
ptns
Carme,
Gràcies, Carme. Jo també t' admiro per les fotos tant boniques que tens al teu blog...Cadascú lo seu
ptns
Hola Eva,
Gràcies a tu per la visita al meu. Sí que són bones. Jo, de moment només he provat de fer les de maduixa, però ben aviat provaré de fer-ne d' altres gustos..
ptns.
Mercè,
Sí, Mercè, tens raó, són molt més bones, i al menys saben què hi posem...
ptns.
Rosa,
Ah! pues ja me explicaràs como las haces de coca-cola, que a mis hijas seguro que les encantan..
ptns.
Les he vist per vàris blogs i les tinc pendents de fer-les. Veig que tenen molt d'èxit :)
he trobat el seu blog, es genial!
aquesta recepte ha de ser bonissim, algun dia ho probare
anire seguint el teu blog
m'ha encantat
sisi,
alguna ideea tenia de qui erets. Tinc a una de les teves filles agregades al msn, facebook i al fotolog. jejeje
si que soc nou al mon blogger, espero que tingui exit, a mi el teu blog m'ha agradat moltissim.
seguire visitanlo
Salut
Uau, t'han quedat com eles de veritat! Una recepta ideal per fer amb les meves nebodes, me l'apunto pel proper cop que ens fiquem juntes a la cuina ;)
Bajoqueta,
Sí que tene éxit , sobretot entre el més petits...
ptns.
Pol,
Gràcies pels teus comentaris.
El teu blog també està molt bé. Continua fent fotogràfies tan maques com fins ara...
Fins aviat...
Gemma,
Es veritat, als nens els agrada molt fer aquestes coses, i s' ha d' aprofitar quan encara són petits. A les meves filles els agradava molt ajudar-me a la cuina quan eren petites i ara, amb catorze anys, ja no s' hi acosten. Passen de tot.
ptns.
Trobo que és una recepta magnífica Anna, a més de bones són super saludables, que més es pot demanar, oi? Un petó.
Hola Anna, estic contenta que t'hagin agradat aquets pecats per les cintures... és el mal que té que agradi cuinar... per què també, al menys a mi, m'agrada menjar!
Teresa (comacasa-res)
La cuina vermella,
Bones i saludables. Res comparat a les que venen ja fetes.
ptns.
Teresa,
Jo crec que si no ens agradés menjar, ja no ens agradaria cuinar.
ptns.
Publica un comentari a l'entrada