diumenge, 18 d’abril de 2010

ARRÒS AMB CALAMARS DE LLAUNA


Aquesta és una recepta de la que se'n va parlar molt en el "Taller de cuina de la memoria", però al final no la vam fer, per falta de temps. Les àvies coincidien que n' havien fet moltes vegades. Suposo que en aquells temps, no devia ser gens fàcil en un poble com Olvan trobar peix fresc, i es van "empescar" aquesta idea per fer un arròs " amb peix" ben bo. Nosaltres no n' havíem menjat mai, però no en va sobrar; alguns van repetir d' arròs i després no van voler segon plat. A partir d' ara tindré dues llaunes de calamars al rebost per a casos "d' emergència". Que jo n' hi vaig posar dues, però les àvies deien que n' hi posaven una i prou. I res de fer servir brou de peix, aigua i també era bo.

INGREDIENTS ( 4 persones)

2 llaunes de calamars trossejats en oli.
400 grs. d' arròs
brou de peix o aigua ( vaig fer servir un brik de brou de peix de 1/2 l. i 300 d' aigua)
1 ceba no massa grossa.
1 o 2 alls
1 tomaquet
julivert
colorant groc (opcional)

PREPARACIÓ

Triturem l' all, la ceba, i una branqueta de julivert. Fregim amb una mica d' oli (podem fer servir el de les llaunes de calamars), afegim el tomaquet també triturat ( o una cullerada de salsa de tomaquet). Salem
Afegim l' arròs i el deixem enrosssir, aboquem el calamars de les llaunes, donem un parell de voltes i afegim el brou barrejat amb l' aigua bullint ( de moment no li tirem tot, en reservem una quarta part per afegir més endavant, si cal) . Hi tirem la cullaredeta de colorant. Rectifiquem de sal. Deixem l' arrós al foc durant 20 minuts ( si ens fa falta més brou n' hi haurem d' afegir).

17 comentaris:

LA COCINERA DE BETULO ha dit...

Quina manera més fàcil de tenir un bon àpat en un tres i no res. La gent gran té molts recursos, les han pasat de tots colors.
Petons.

paco ha dit...

hola ana, fá molt de temps que nó arribe a entrar a la tégua cúina, avuí e vist un arroset amb calamars, i té un aspec-te al plat molt bó, y sense cap dup-te molt saborós.......salutaçións paco

josep ha dit...

Anna,
Magnífic arròs de supervivència com devia ser la vida d'aquelles senyores que el feien en temps difícils. La presentació magnífica, i malgrat que amb aigua també surt bo, segur que si hi posem brou, encara millorarà.
Una abraçada

mercè ha dit...

A vegades és curiós com se les empesca la gent per fer un plat ben bò amb el que tenim a l'avast i prou.Deliciós,a reveure anna.

Mercè ha dit...

Anna, ai quant que hem d'aprendre!! Aquest arròs ara en comptes de supervivència s'hauria de dir de crisi. ;) Molt bona recepta!!
Petons!

La cuina vermella ha dit...

Un arròs d'emergència, boníssim i molt, molt lograt!!! Enhorabona!!!

Gemma ha dit...

Tenir llaunes com aquesta al rebost de casa és molt útil. Ens permet fer plats tan bons com aquest una mica improvisats. I amb un resultat excel·lent!

Lídia ha dit...

Anna, ara fa molt temps que no en faig però a casa ho preparo amb llaunes de calamar amb salsa americana i està mmmmmmmm

petons

Dolorss ha dit...

El meu fill l'altre dia em va comentar que havien fet arròs negre amb les llaunes de calamar amb tinta i que era bonissim.
Imagino dons que aquet que ens presentes havia d'estar delicos!!!

Petons

Cristina ha dit...

Jo molt sobint faig arròs negre amb llaunes de calamar amb tinta, queda molt bo, a casa no en sobra mai ni un gra.

fem un mos ha dit...

Em de aprendre’n molt de les avies, tenien que empescar-se-les totes per poder posa un bon plat a taula. Deu d`estar molt bo.
Petons

niunou ha dit...

Senzillament genial, només he llegit la recepta, però aquest dijous segur que la faré. Felicitats pel blog, m'agrada molt!!!!!!!!

Dolça ha dit...

A lèpoca de les àvies se les havien d'empescar totes per aconseguir fer un plat de diumenge i m'imagino que quan devien tenir una llauneta de calamars devien fer festa grossa!
L'aspect e és magnífic i si l'enriquim amb brou ha de ser perfecte!
PTNTS
Dolça

guspires que viatgen amb el vent (Gemma) ha dit...

Aquesta si que és bona! Doncs un arròs ben ràpid de fer. A partir d'ara jo també tindré una llauna de calamars al rebost. Hi han molts dies que quasi no et queda temps per cuinar però no vols renunciar a un bon plat, doncs aquesta és una bona opció.
Gràcies Anna. Una abraçada.

ANNAFS ha dit...

La cocinera de Bétulo,

Es ben veritat, hem de fer cas de les àvies, que sempre tenen bons recursos i idees.

Paco,

Gràcies Paco, era molt bo a mi em va sorprendre.

Josep,

Sí, suposo que en temps difícils la imaginació a la cuina i el saber aprofitar els aliments, és encara més important...

Mercè,

No cal complicar-se gaire la vida per fer un bon àpat, oi?

Mercè,

Jo també ho vaig pensar, però com que en sentim tan a parlar de la crisi, no vaig voler esmentar-la.

La cuina vermella,


Només cal donar un cop d' ull al rebost i esperar la inspiració.

Gemma,

Amb pocs ingredients i amb poqueta estona, un arrós ben bo...

Lídia,

Veus amb calamars en salsa americana no ho he provat... segur que també és molt bo!.

Dolors,

Amb calamars amb tinta! També és una bona idea, que segur que provaré!

Cristina,

Com li dic a la Dolors, ja ho provaré que segur que és boníssim..

Fem un mos,

I tant que n'em d' aprendre i molt! A més menjaven de manera més saludable que nosaltres...

Niunou,

Moltes gràcies! I estic contenta que t' agradi el blog... Segur que l' arrós et sortirà molt bo!

Dolça,

I tant! Segur que amb brou surt molt més bo...

Gemma,

Donçs amb ben poqueta estona i poques complicacions aconsegueixes un bon àpat...


MOLTES GRÀCIES A TOS PELS VOSTRES COMENTARIS.
PTNS.

PILAR ha dit...

Quin arròs més bo. I es que les avies són d´allò més llest. Sempre tenien recursos per a tot.
Petons!

Anònim ha dit...

I’ve not too long ago started a weblog, the data you provide on this site has helped me tremendously. Thank you for your whole time & work.