És veritat que avui dia n' hi ha per fer al microones amb bosses ja preparades que no hi has d' afegir ni sucre ni sal, ni tampoc embrutes res.
A favor de les crispetes tradicionals, he de dir que són més sanes i més bones...i tampoc estàs més de 5 minuts a fer-les. Aixó sí, després et queda una paella, una tapa i un bol per netejar, però les gaudeixes molt més, al menys en el meu cas.
També és veritat que abans trobaves blat de moro per fer crispetes a tots els supermercats i botigues i ara en trobes per fer al microones, però de l' altre costa una mica més. Jo el compro en una botiga on vènen gra per coure, cereals....
INGREDIENTS
Blat de moro per fer crispetes
oli de girasol
sal o sucre (segons si les feu dolces o salades)
PREPARACIÓ
Poseu en una paella oli de girasol que cubreixi tot el cul. Afegiu un grapat de blat de moro ( ben escampat, que no hi hagi els grans un damunt de l' altra). Poseu el foc viu amb la tapa posada a la paella. Sentireu com començen a esclatar. Baixeu a foc mitjà. Sacsajeu una mica la paella.Quan ja no els escolteu esclatar, ja podeu retirar la paella del foc, esperar un parell de minuts i obrir la tapa...Hi poseu sucre (generosament) o sal i barrejeu amb una espàtula. Torneu a tapar. Que reposin 2 minutets més, una bona película... i a gaudir!!!
Si voleu un gust diferent proveu-les empolsinades amb sal, pebre vermell dolç i una mica de picant...
14 comentaris:
Jo també recordo que quan érem petites el meu pare en feia a vegades els dissabtes, i eren boníssimes!!! pocs plans són millors per una tarda del cap de setmana, crispetes i peli!
Quins records Anna! i l´olor que deixava a la cuina...Crispetes sanes i al gust.
las del microondas no me gustan,yo soy de palomitas como las tuyas las de toda la vida y una buena peli y en casa
peto
Tens tota la raó!!! Jo les continuo fent de manera tradicional i sinó proveu d'obrir una bossa preparada abans de coure i ja em direu!!!
Les crispetes casolanes són les millors del món! Petons!
Molt més bones que les de microones, però al joves els agraden més aquestes ùltimes.
Petons.
Quins records de quan era petita!
A casa, en dies excepcionals, era el sopar del diumenge, i de les poques vegades que veia el meu pare entrar a la cuina! :)
Eva Macià, ens veiem per aquí també quina alegria!
Doncs reconec que menjo poques i el dia que faig per no embrutar poso un sobre d'aquells al micro, però a mi m'agraden així com les d'abans que vas obrint per mirar i van saltant jajaja.
Una bona pel·li i unes crispetes fetes a casa...? Això no té comparació amb anar al cine!!!
Tot un homenatge a fer les crispetes de manera tradicional! A casa sempre les fem així, però m'he trobat amb gent que no sabia com es feien...només coneixien les bosses de micrones (una llàstima de veritat...).
M'encanten! Petons
No hi ha comparació als meus fills també els encanta veure com peten!
Es veritat Anna, quins records. De fet no hi havien ni microones.... A casa les fem en una olla en lloc de paella. Ho provaré amb paella a veure que tal.
Petons!
Tens tota la raó. Encara recordo aquella emoció mentre eren dins la paella. I l olor!!! N haig de preparar ben aviat, quines ganes me n has fet venir...
Petonets :-)
Avui he comprat blat de moro per fer crispetes al mercadona!Estaven al costat de les que vénen per microones. Ho dic perquè n'hi han per tota arreu. Així que és fàcil trobar-ne.
Publica un comentari a l'entrada