La ruta de Penyes Altes li havia quedat pendent i el dia que hi va anar, li vaig acompanyar jo. Déu n' hi do!!
INGREDIENTS
500 grs. de macarrons
2 llaunes de tonyina
1 ceba
2 alls
250 ml. de tomàquet triturat natural
orenga, 1 fulla de llorer, sal, oli d' oliva.
formatge ratllat
PREPARACIÓ
Bullim els macarrons en abundant aigua salada i una fulla de llorer, fins que estiguin al punt. Fem el sofregit amb oli d' oliva, la ceba ratllada i els alls. Afegim el tomàquet, l' orenga i salem. El deixem una estona a foc lent, fins que el tomàquet estigui fet. Incorporem la tonyina. Remenem bé.
Escorrem els macarrons i hi aboquem el sofregit, remenant bé.I ja podem anar a fer cims!
12 comentaris:
On hi hagi un plat de macarrons...Doncs precisament avui n´he menjat tot i la calor. Per mi els macarrons no tenen estació.
Uns macarrons deliciosos i un paratge divi. Quina sort poder fer totes aquestes rutes!
Uf! ja estic cansada només de pensar-hi... però el plat de macarrons m'el menjaria al sofà.. je,je Petons
Les fotos de l'excursió, el plat del Barça i la recepta, un trio perfecte!
Que bomic lloc...amb aquets macarrons segur i vau arribar bè !!!
Petons.
I tant que necesita molta energía per fer aquests camins i que millor que un plat de pasta tan complert.
Petons.
M'encanta la muntanya!!!!!!!!
I també ens fem sopars de pasta com aquests el dia abans, je je je...
Segur que vau pujar amb molta energia :)
res com un bon plat d epasta i si és tan saborós com aquests fins i tot jo n'hi apunto ...
Res millor que els macarrons de la mama!!! Tenen molt bona pinta!!!
Petonets
Anna; "Les "Penyes Altes" de ben segur que van quedar ben altes, amb un plat d'aquests macarrons tant i tan deliciosos.
Que vagi de gust Anna¡¡ :-D ;-D
MMMMM......què bons!!!!
Als meus fills els encantaran!!.....jejeejj...i a mi també!!!!
Petons!!
Olga
Me alegro que hayas pasado por mi blog, yo con tú permiso me quedo en el tuyo.Que paisajes más bonitos tenies por ahi, que envidia poder hacer rutas senderistas por ellos, con lo que nos gusta la montaña a mi marido y a mi, pero la montaña alicantina no está tan verde.
Besaetes.
Publica un comentari a l'entrada