Tot i que és una recepta senzilla, que suposo que tothom sap fer, no vull que falti en el meu recull de receptes, donçs m' ha costat molt trobar el punt que ens agrada a l 'arrebossat i no voldria que se'm perdés.
INGREDIENTS
500 grs d' anelles de calamars (jo a vegades les faig servir congelades)
75 grs. de farina
50 ml. de llet
2 ous
1 culleradeta de café de llevat en pols.
PREPARACIÓ
Si no estem segurs que el calamars ens surti tendre, el posarem un parell d' hores cubert de llet, per estobar-lo. Jo moltes vegades el faig servir congelat, però és una marca que sempre surt molt tendre.
Separem els rovells de les clares dels ous. Batem els rovells, la llet i la farina barrejada amb el llevat. Salem. Afegim les clares muntades a punt de neu. Hi posem les anelles de calamars, ben assecades amb un drap o paper de cuina, a les que hi haurem posat una mica de sal, i barregem bé. Deixem reposar uns 20 minuts.
Les fregim amb oli d' oliva, a foc mitjà.
Per tal que no esquitxin tant , posem a la paella amb l' oli un polset de farina.
14 comentaris:
Anna, els calamars a la romana estàn molt bons i amb les clares a punt de neu no els he fet. Els tastarem la próxima vegada.
Petons.
Els calamars a la romana sempre son benvinguts, i es qüestió de tenir-los ben apamats.
Una abraçada
A casa els calamars a la romana ens xiflen! Quan apareix un plat com el teu sembla que hi hagi festa major.
Petonets!
doncs jo no he fet mai calamars a la romana, suposo que els compro congelats , ja estan arrebossats i no m'agraden , potser m'animo a fels com tu
bon cap de setmana
Els calamars a la romana ens agraden molt, però amb la clara a punt de neu ho tindre que provar.
Petonets
Uns companys que tenien un bar em van explicar el seu secret per l'arrebossat: farina i cervesa. Surten molt bons. Provaré la teva recepta.
Gràcies.
No pensis pas que sigui tan senzilla, com tu dius, trobar el punt a l'arrebossat és més comlicat del què sembla, oi?
Anna; -Els calamars a la romana, és d'aquells plats que molts, ja no recorden que existeixen aquets àpats tant ben col.locats a taula i que quedes tant i tant bé.
Que vagi de gust Anna¡¡ :-D
Hola preciosa!!! Tens raó, agafar el punt és super difícil, però tu tens la mà trencada perquè t'han quedat estupendos. Molts petons.
Doncs jo també pensó que trobar-hi el punt no es gens fàcil. Normalment jo no en faig per aquest motiu però ho provaré amb aquesta recepta perque a casa els hi agraden molt (sort que els hi fa la meva sogra).No coneixía el truc per estovar-los si no estem segurs de la seva tendressa.
Petons!
Sí que és dificil trobar-los el punt, i els nens que són uns crítics rigorosos saben perfectament quan els calamars són "tous","cruixents" o "boníssims"...m'apunto la fòrmula! a reveure,-Mercè-DC
Oh, quines ganes que m'has fet venir de menjar-ne!! Ja ho crec que aquesta recepta ha d'estar a tot receptari.
Petons!
La cocinera de Bétulo,
Jo tampoc els hi feia, abans. els feia com la meva mare, amb tots els altres ingredients i els ous sensers sense separar-ne les clares. així queden més esponjosos.
Glòria,
Sí perquè fa molta ràbia quan no queden prou bé.
Gemma,
A casa nostra també ens agraden molt. Si no engreixessin tant...
Fem un mos,
Fets així tenen una textura molt més esponjosa, queden molt bons.
Fasetana,
Ja ho havia provat amb farina i cervessa, però les meves filles tenen el paladar molt fi i els hi van trobar un gust "estrany" que no els va agradar.
Lídia,
Els que fas a casa no tenen res a veure amb els que ja es compren arrebossats i congelats, per molt bons que siguin.
Josepb,
Es un d' aquells plats que sol agradar a nens i grans...
Gemma,
Sí, a mi m' ha costat molt trobar-li el punt a l' arrebossat. A casa són molt exigents amb els calarmars a la romana.
La cuina vermella,
Per aixó volia anotar la recepta bé perquè no se'm perdi, i torni a tenir problemes...
Pilar,
Empipa bastant que després de tenir una bona feinada no quedin gaire bé.
Aixó de la llet va molt bé per entendrir-los.
Mercè,
Les meves filles ja no són petites però sí molt i molt exigents amb el menjar...
Mercè,
Quan torno a veure la foto també em vénen ganes de menjar-ne... Però no són gens compatibles amb "l' operació bikini"
MOLTES GRACIES PELS VOSTRES COMENTARIS. PTNS.
què bons uns calamars a la romana cassolans!
Publica un comentari a l'entrada