Sempre m'ha agradat fer pa. Suposo que perquè és un aliment tan bàsic, tan antic, tan important. M' agrada molt menjar diferents tipus de pa. I quan fem turisme m' agrada molt provar el pa dels llocs on anem. Fer-lo a casa... ja és una altra història. He fet molt intents i he tingut molt i molts fracasos. Ara sembla que em comença a sortir una mica bé. He mirat per internet, he consultat llibres de receptes...De moment no tinc panificadora, però és un estri que tinc moltes ganes de comprar.
Ara em toca amasar-lo a mà.
Aquest pa d' avui és fet amb la farina que ja va preparada de la que venen al lidl. És a dir, que no té cap secret. Només és qüestió d' amasar bé i seguir fil per randa les instruccions del paquet. On, per cert, no diu que es pugui fer a mà ,però jo ho vaig fer. De fet, ja havia vist aquesta farina altres vegades però com que no tinc panificadora ni cap màquina per amasar, pensava que no em sortiria bé. Al final vaig decidir provar-ho... i em va sortir bé. Només cal amasar una bona estona.
Aquest pa de llavors a mi m' agrada molt. I encara sortiria més bo posant unes quantes pipes pelades per damunt, el que passa que aquell dia no en tenia.
Aquest és un dels emorçars que m' he menjat amb més de gust: Pa de llavors fet a casa, sucat amb tomaquets de penjar de l' hort dels meus pares (encara guardats al rebost de l' any passat) amb bull blanc i llangonissa totalment naturals, fets per nosaltres.
