dilluns, 30 de març de 2009

CUINAR AMB NYÀMERES

Sabeu què són les nyàmeres?. Jo no ho sabia fins fa poc.

La nyàmera és un tubercle, semblant a la patata, però no porta fècula.
Antigament es conreava molt ( tant per al consum del bestiar com per a la gent) ja que com que és una planta que creix amb facilitat era un menjar molt corrent durant les guerres europees.

Té un gust fi, semblant al de les carxofes.

A la cuina, té moltes aplicacions. Es pot menjar en cremes, purés (sobretot per acompanyar plats de carn), també crua, en amanides o fregida en làmines finetes o a daus.

Aquí ,a Olvan, conreen aquest tubercle a l' hort de casa seva, les germanes Casabella, la Rosa i la Mª Angels, fundadores de l ' empresa Casabella Natura.
L' altra dia vaig provar de fer aquesta crema de nyàmeres i ens va agradar molt.



INGREDIENTS


1/2 kg. de nyàmeres
1 porro
1 ceba
2 porcions de formatgets.
1 l. de brou de pollastre. ( pot ser de tetra-brik)
sal, oli d' oliva, pebre negre.

PREPARACIÓ

Rentar les nyàmeres( en reservem una) i posar-les a bullir uns 20 minuts, per tal de poder pelar-les millor.

Les pelem i les tallem a trossos.
Tallem el porro i la ceba i ho posem en una olla amb oli d' oliva que es sofregeixi una estona.

Afegim les nyàmeres, el brou de pollastre, els formatgets , sal i un raig d' oli.

Ho deixem bullir durant uns 30 minuts.

Ho triturem amb la batedora elèctrica.
Fregim en abundant oli la nyàmera reservada, tallada ben fineta ( sense pelar).

Servim la crema amb la nyàmera fregida per damunt i un polset de pebre negre.
L' empresa Casabella natura fa conserves de verdures, bolets i fruites de molta qualitat. També elabora unes galetes de ceps, molt bones i originals. Després es venen principalment en fires i mercats de productes artesans o en botigues especialitzades en productes gourmet . Ja vaig publicar una altra recepta amb la seva confitura de ceba i ceps. Si en voleu més informació podeu clicar aquí.
Una de les altres conserves que fan és aquesta "vinagreta de nyàmeres".



Es pot fer servir aquesta conserva en moltes receptes de cuina . Amb verdures, amanides, o soles, per picar...

Jo vaig fer una amanida que va resultar molt bona.



INGREDIENTS


Enciam ( de diversos tipus) , rúcula...
Salmó
2 Carxofes (molt tendres)
1 pot de nyàmeres en vinagre.
1 llimona


PREPARACIÓ

Rentem els enciams. Triem les carxofes, només deixant la part més tendre i en fem làmines molt fines. Les reguem amb suc de llimona i oli. Les deixem una estona a macerar.

Disposem els enciams en un plat i per damunt el salmo, les carxofes i les nyàmeres. Amanim amb la vinagreta de les nyàmeres ( abans sacsajem el pot perquè la vinagreta estigui ben barrejada) .

19 comentaris:

Rosa ha dit...

Pues yo no lo conozco este tunerculo, a no serr que lo conozca por otro nombre, pero vaya no lo0 creo, cuando vaya a la frutería le preguntaré al frutero si suele tenerlo.
Un beso y gracias por las recetas y la información.
Bona tarda Anna

TERESA ha dit...

Noia, gràcies per les teves explicacions, ni idea de que són les nyàmeres, ja mi fixaré quan vagi a la fruiteria. Ho provarem , sempre va bé conèixer productes nous.
Petonets.

La cuina vermella ha dit...

Quin descobriment més apassionant, demà que hi ha mercat a Mollet i vénen les pageses buscaré nyàmeres, ja t'explicaré. Molts petons.

Miel ha dit...

Ostres!!! acabo de descubrir el teu blog i ha estat tota una troballa!!! en uns minuts de lectura he après moltíssim!!! te'n dóno les gràcies!!!

Petonassos

Miel

Mercè ha dit...

Doncs Anna, gràcies per descobrir-me aquest tubercle perquè no el coneixia!! I si dius que el gust és semblant al de les carxofes, llavors de ben segur que m'agrada! ;)
Petons!

MAR ha dit...

Ostres Anna no tenia ni idea de què era una nyamera ... de fet ni al mercat n'he vist mai ja preguntaré perque les carxofes m'encanten i si el gust, com tu dius, és semblant m'agradarà.
Gràcies per donar-me a conèixer un nou producte de la nostre terra.

Petonets amb un toc de sèsam
mar

ANNAFS ha dit...

Rosa,

Este tubérculo tiene muchos nombres,: pataca, patofia, alcachofa de Jerusalen, Tupinambo.No se si te sonará alguno. a mi hasta hace poco no me sonaba ninguno.
Un beso.

Teresa,

De res. Pero no se'n troben a totes les fruiteries. Més aviat ptser en mercats de productes artesans.
Ptns.

Amics de la cuina vermella,

El que li deia a la Teresa, a vegades costa de trobar-ne. A França es fàcil trobar-ne, donçs hi ha moltes receptes franceses que en porten. No sé com es diu en francés.
ptns.

Miel,

Si has aprés alguna cosa, ja em dono per satisfeta. Me n' alegro molt.
ptns.

Mercè,

Donçs sí que s' assembla el gust al de la carxofa. Segur que t' agradria!.Potser per aquí n'hi ha. De fet aquest tubercle va venir d' Amèrica del nord.

Mar,

A mi també m' agrada descobrir nous productes. I si són productes senzills, i que dónen bons resultats a la cuina, millor.
ptns.

Gemma ha dit...

Jo tampoc he cuinat mai les nyàmeres, tot i que sempre m'han cridat l'atenció... aquesta crema és una bona recepta per tastar-les, sobretot ara que torna a fer fred i encara vénen de gust les cremes calentones :)

Margarida ha dit...

Jo tampoc les coneixia. I per pelar-les s'han de bullir primer? Quina cosa més curiosa. Com també és curiós que semblant una cosina de la patata, tingui un gust semblant a la carxofa. Avui realment ens has il·lustrat!
Petonets

ANNAFS ha dit...

Gemma,

Donçs a provar-la. I encara que faci més calor. Aquesta és una crema, com la de carbassó, que es pot menjar freda.
ptns.

Margarida,

També es poden pelar abans, és clar, però costa més. Així resulta més fàcil.
ptns.

El cullerot Festuc ha dit...

No coneixia les nyàmeres..que curiós que aquest tubercle tingui un gust semblant a les carxofes, no?
Petunets,
Eva.

Mai ha dit...

Hola Annafs , entro per primera vegada al teu blog i ja he fet un gran descobriment, mai havia sentit a parlar de les nyàmeres ni tan sols les havia vist mai, déntrada m´ha semblat una arrel de gingebre , però ca , és molt millor , és d´aquí i per tant ho hem de descobrir , seguiré buscant però de moment aniré visitant-te que segur que tens moltes més coses per la comarca per explicar-nos.
una abraçada

ANNAFS ha dit...

Eva,

La primera vegada que en menges, et sorpren perquè com que s'assembla a una patata t' esperes un gust semblant.La veritat és que són molt bones.
ptns.

Mai,

Gràcies per visitar-me. I sí també pot semblar una arrel de gingebre, però no té res a veure.
Cada lloc té els seus costums, tradicions, receptes... i a mi m' agrada descobrir els del Berguedà.
Ptns.

Roseta ha dit...

He buscat el significat de nyàmera perquè era un ingredient d'una recepta que em semblava interessant i m'he trobat amb tots els vostres comentaris.
M'hi afegeixo, encara que sigui molt més tard, per dir-vos que en alguns llocs del Segrià en diem PATAROTES i les solem consumir crues,netes i sense pelar, posades en vinagre durant uns dies i tallades a rodonxetes fines en qualsevol amanida. Fins una altra!

Anònim ha dit...

Doncs a casa meva les patarotes hi han estat tota la vida, el meu pare fill de lleidetana les ha conseguit d'almenar, en vinagre estan molt bones I ara les probarem fregides I bullides, ja us ho explicare

La Núria ha dit...

Anna! Ahir al vespre vaig fer la crema de nyàmeres! I vaig orientar-me amb la teva recepta! Un gust diferent... no està malament!!!

Gemma Miró Sanclimens ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Gemma Miró Sanclimens ha dit...

les nyameres, abans en deiem enyames, no se perque li han cambiat el nom....

ferran ha dit...

Un amic les cultiva i ens en døna,les fem a la paella o a la papillot amb una miqueta d'oli i sal tallades com patates rosses i queden d'allø més bo.