M' estic llegint una novel.la, "Peguera" del Ramon Soler i Riba. Aquest escriptor Berguedà situa la història als anys 20 del segle passat en aquesta població del Berguedà, que havia estat molt important. M' agrada molt, la trobo molt interesant, es veu que hi ha darrera un intens treball de recerca, investigació i coneixement dels llocs importantíssim.Sempre que tinc una estoneta reprenc la lectura i em costa deixar-la. Com sempre que m' agrada tant una novel.la, tinc molt present la vida dels protagonistes, crec que em sento també protagonista, i m' agrada sobretot veure el dia a dia dels personatges, com viuen, i evidentment, què mengen.
El menjar en aquella època i en aquesta població de muntanya consistia en els productes que tenien a l' abast: productes del camp, llegums, porc, verdures, fruita, arengades, formatge, mató.... Feien escudella, farinetes i moltes "sopes" tant escaldades com bullides.
Aquestes sopes que he fet jo, les he enriquit amb una mica de farigola, per aprofitar les bones qualitats d' aquesta planta ( a veure si d' una vegada m' acaba de passar aquest refredat que arrosego fa dies) i a la vegada donar-li una mica més de gust . He decidit fer-me'n un plat per dinar avui que dino sola, les he preparat en 5 minuts i me les he menjat mentre llegia unes pàgines de la novel.la. Les he trobat molt bones!
Així que ja ho sabeu, avui dues recomanacions: unes sopes escaldades i "Peguera" , per acompanyar-les.
INGREDIENTS
pa sec
2 alls
1 branca de farigola, oli, sal
PREPARACIÓ
Daurem els alls, tallats en un parell de trossos, en oli d' oliva. Posem aigua a bullir amb la branqueta de farigola. Distribuim trossos de pa sec al plat de cada comensal. Amanim amb sal, i oli de fregir els alls ( els alls també els hi podem posar). Just abans de menjar, afegim l' aigua de farigola bullint damunt del pa. També hi podriem posar un ou remenant-lo mentre aboquem l' aigua.
Les sopes,
I un petit tastet de la novel.la,
"-Sopem.
-Mare, no tinc gana. No ho veieu que hem acabat de dinar molt tard.
-Es igual. Jo em faré un plat de sopes escaldades. En vols?
-Prou. D' aixó sí."
17 comentaris:
Que bonic, això de cuinar inspirant-te en la lectura! :D I amb aquest tastet que has posat al final, encara me n'han vingut més ganes, de menjar sopa... Molt bona recepta!!
Un petonet, i que et milloris!
Al meu pare li agradaven molt aquestes sopes amb farigola, m'ho has fet recordar.
Petons.
Sempre que llegeixo un llibre penso amb els seus paisatges, les cases que surten i el tipus de menjar!
A casa en fem de tant en tan a l'hivern per sopar... sobretot després de passar fred un diumenge escalant. Són sanes i boníssimes!
A casa, el que tenia la má trencada en fer sopes de farigola, era el meu avi. Deia que ho curaven tot!!!
A veure si et serveix per acabar de curar el refredat.
El llibre queda apuntat a pendents...que a casa som uns enamorats del Berguedá...
Petonets.
Oooooh M'encanta la sopa de farigola!!!! La meva àvia sempre me'n feia!! i jo a casa, de tant en tant, també en faig! m'encanta!!!! Quins records!
Molt remeiera per curar les grips i constipats que estem patint molta gent.
Apuntada la sopeta i la recomanació literària!
Una bona sopa de tota la vida, a casa dels pares n’avia menjat molta
Petons
Quins records. Crec que en fem poques de sopes escaldades i serveixen també per fer-ne quan tens poc brou per fer pasta.
La de tota la vida...molt bè, aquesta u cura tot !!!!!!
Petonets.000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000
Hola, Anaf!
Va de sopes:))
Com homenatja a Santi Santamaria (ell va fer aquesta recepta en la primera publicació que va fer a LVG) el mes de febrer vaig fer una entrada precisament de la sopa d'all amb farigola.
Aquí et deixo l'enllaç!
Molt bon cap de setmana!
ens llegim!:
http://cuinacinc.blogspot.com/2012/02/fa-un-any-sopa-dall.html
En faig sovint de sopa de farigola, sobretot a la primavera quan la farigola de la Mussara i la serra de Prades està perfecta!!
I també faig sopa escaldada d'all, però sopa d'all i farigola mai.
Serà cosa de tastar-la!
PTNTS
Dolça
Molt rebé !!!...m'encanten aquests plats tradicionals que no s'acostumen a fer gaire.! Enhorabona
Quina delícia!!! a mi m´encanta llegir però mai m´he sentit tan identificada com per inspirar-me a la cuina, et felicito pel resultat...un petonet
UUUUHmmmmmmmmm bonissima !!!!
Hola,
La veritat és que les sopes m' agraden i el llibre més. Espero que us animeu a fer-les i llegir la novel.la.
Moltes gràcies pels vostres comentaris. Ptns
Publica un comentari a l'entrada