Quan fa molt fred, ens agrada encendre la llar de foc, a més de la calefacció. Dóna molt caliu, i escalfor extra. I les torrades que s' hi fan tenen un gust tan diferent..., molt més bo que les que surten de la torradora.
A més, les llonganisses que vam fer a primers de desembre ja estan al punt que ens agrada, i així van sortir aquestes torrades que segur repetirem aviat...
Llesques de pa
enciam
olives farcides
llonganissa
tomàquets (millor de penjar, que suquem molt més)
alls, sal, oli d' oliva
PREPARACIÓ
dia ideal con este frio un buen fuego una torrareta y una llonganiza casolana y un poco de vegetal
ResponEliminafiests perfecta
bona setmana
Una torrada fantàstica , de les que m´agraden a mi. No has trias millor paratge que el d´aquest cap de setmana fred per menjar-se-la al costa de la llar de foc...Fantàstic1
ResponEliminaNo hi ha res com el caliu de la llar de foc. A mí m´hipnotitza i no puc deixar de mirar el foc. I les llonganisses estan en un punt perfecte. I les que queden penjant.... quina enveja! :):)
ResponEliminaPetons!
Això si que es una torrada com deu mana!!!!!!!!Petons i abrassades.
ResponEliminaQuins records..... Nosaltres feiem turisme rural, entre Gironella i Casserres i anyoro aquestes torrades fetes a la brasa !!!!!
ResponEliminaPetonets.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaAixó es un luxe, poder torrar el pa d'aquesta manera, ja m'agradaría i la llonganissa cassolana tot junt per llepar-se els dits.
ResponEliminaPetons.
Ohhhhhhhhh .quin caliu tan agradable ..... i les torrades fetes al caliu no tenen res a veure amb les de la torradora I si a sobre hi poses llonganissa casolana ...... doblement bó.
ResponEliminaPetons
Això és trampa!!!! Amb aquesta llar de foc i les llonganisses casolanes...ha de sortir una torrada d'estrella michelin!!! :))
ResponEliminaPetunets,
Eva.
umm, el pá torradet al foc de lenya!!
ResponEliminales llonganisses, perfectes.
tot boniiiissim
Apa! Amb la llonganissa feta a casa, a la llar de foc, aquesta torrada es mereix un BRAVO!!!!!
ResponEliminaPetons
Aquesta torrada és de restaurant de luxe, feta a la llar i amb la llonganissa de casa ja no es pot demanar més!
ResponEliminaAnna, que bona! Torrades a la brasa... com les enyoro! Jo no tinc llar de foc. I amb aquest fuet, productes 100€qualitat assegurats! Petons
ResponEliminaQuin luxe de torrada!!! ja fa molts d´anys que no menjo pa torrat en foc de llenya, no saps quina enveja :)) ummmm...un petonet
ResponEliminaQuin luxe poder torrar el pa directament a la llar de foc, amb les nevades d'aquests dies ve molt de gust. I amb llonganisses de collita pròpia encara han de ser més bones ;)
ResponEliminaNoia ni hi ha com una bona torrada feta amb llenya, el que li posis sobra, segur que estarà bo
ResponEliminaPetons
Hola, Anna,
ResponEliminaM'agrada molt les dues coses la llonganissa i la llar de foc. A casa
quan fa fred, fins ben bé Setmana Santa l'encenem (és una gran sort)! Dóna molta vida i el menjador sembla més acollidor.
felcicitats per l'entrada,
On dius que les tens penjades aquestes llonganisses????
ResponEliminaM'encanta la torrada feta a la brasa de veritat i així amb la mica de verd i les olives li dones un toc diferent!!
PTNTS
Dolça
Hola,
ResponEliminaLes torrades a la brasa tenen un gust molt diferent,hem d' aprofitar que fa fred, i una de les coses bones que té és menjar aquestes torrades al costat del foc.
I les llonganisses casolanes.. m' agradaria enviar-vos'en un trosset a tots perquè les tastessiu...
Moltes gràcies pels vostres comentaris. Ptns.
Podríeu fer un article explicant l'elaboració de les llonganisses que veu fer? Moltes gràcies i felicitats pel blog!
ResponEliminaIgnasi
Bona idea, Ignasi. aviat serà temporada de tornar a fer llangonisses, i m' agradaria explicar tot el procés. Gràcies
ResponElimina