Una recepta que em va donar l' Esther, i jo vaig adaptar una mica al gust de casa. És senzilla i surt molt bé.
INGREDIENTS
16-18 plaques de canelons
200 grs. de bacallà dessalat al punt de sal i sense espines
200 grs. de rap
200 grs. de tronquets de cranc
1 ceba no gaire grossa
1 pastanaga
1 porro
3 cullerades de salsa de tomaquet
formatge ratllat i una mica de mantega per gratinar els canelons
Per la beixamel,
1/2 l. de llet
2 cullerades de farina (ben plenes)
1 trosset de ceba
1 cullerada de salsa de tomaquet
PREPARACIÓ
Fem bullir els canelons tal com ens indica el fabricant.
Fem trossets petits del bacallà, el rap i el surimi.
Fem un sofregit amb la ceba, la pastanaga , el porro (tot tallat ben petit) i una mica de sal, afegim la salsa de tomaquet. Afegim el peix i esmicolem amb una forquilla. Ho tastem i si cal, hi afegim més sal.
Omplim els canelons amb aquest farcit.
Fem la beixamel: posem oli d' oliva en un cassó i fregim una mica de ceba tallada en un tros. La retirem i afegim les dues cullerades de farina, remenem, deixem fer una mica i afegim la llet tot remenant perquè no quedin grumolls (podem pasar-hi la batedora, si fa falta). Quan és feta hi posem sal, pebre i la cullerada de salsa de tomaquet.
Aboquem per damunt dels canelons, hi posem una mica de formatge ratllat i uns trossets de mantega.
Els gratinem al forn.
Els canelons sempre m'han agradat, de fet de petita era el meu plat preferit...però sempre de carn. Ara els gusts m'han canviat i m'agraden amb tots els farciments possibles; aquesta recepta teva ha d'estar boníssima...a la carpeta de pendents. Una abraçada, Paula
ResponEliminaHola Anna,
ResponEliminaDoncs com la Paula.. cap a la recepta de pendents. Que tot i que els he menjat i m'encanten no els he fet mai. Me l'agafo val? Petonets maca!
Un guiso muy rico,se ve maravilloso y sabroso,me encanta toda clase de peces,abrazos bendiciones.
ResponEliminaM'encantan el canelons de peix. Jo els faig una mica diferent i desde fa uns anys s'han convertit en una tradició del dinar de nadal. Algun dia probare aquesta teva.
ResponEliminaM'encanten els canelons de peix... fa mooolt de temps que no en faig!!! i aquesta recepta, amb bacallà, ha d'estar per llepar-se'n els dits!!
ResponEliminaMoltes gràcies!!
Miel
Amb bacallà que jo sapiga no els he tastat, però el bacallà, el rap i el surimo em sembla que ha de quedar molt gustós.
ResponEliminaPetons.
Quina cosa més bona... jo en faig uns amb rap,lluç i gambes però amb bacallà han de ser exquisits!.Una abraçada.
ResponEliminaMe has recordado al ver tu receta que hace mucho mucho tiempo que no los hago asi que me la llevo a pendientes.
ResponEliminaUna buena receta
peto
miquel
Fa molt temps que no faig canelons de peix, m'agrada molt la teva recepta!
ResponEliminaQuè bons que són els canalons!. M¨agraden els de beixamel i després aquests... Em sembla que sento l´oloreta..mmmm!!!
ResponEliminaQue bons, que deuen d'estar!
ResponEliminasalut.
què bons! m'encanten!
ResponEliminaM'apunto aquest farcit com a alternativa al que jo faig, fins ara, no hi posava bacallà. S'haurà de provar!
ResponEliminak bonsssss
ResponEliminaAnna, els canelons m'encanten... i els teus tenen una pinta... mmm!
ResponEliminaPetons!
Fantàstics!
ResponEliminaCrec que aquesta setmana els faré
Molt bons , tot i que fa moooolt que no en faig, potser desde una versió que vaig fer amb carbassó i ja ha plogut força, trobo que són una manera molt complerta de menjar peix al gust de tothom i sobretot per la canalla.
ResponEliminaUna molt bona tria Anna.
Petons
En pocos dias os he visto a dos personas canelones de pescado, asi que no me queda más remedio que hacerlos jajaja, por que menuda pinta tienen.
ResponEliminaUN besazo Anna
M'encanten els canelons de peoix, molt més que els de carn.
ResponEliminaÉs un plat de festa grossa, per a un dinar de diumenge de quedar bé!
Ma mare en feia abans fa molts anys, però vam passar als de carn, ara he introduït a la família els de verdures.
ResponEliminaLas recetas de Glutoniana
Hola,
ResponEliminaA mi també em passava, que feia molt de temps que no en feia, així que quan l' Esther em va donar la recepta vaig decidir fer-los per lo fàcils que eren...
Espero que us animeu i els proveu.
Moltes gràcies pels vostres comentaris.Ptns.