Encara que el dia tradicional de menjar la mona és el Dilluns de Pasqua, nosaltres sempre ens la mengem el Divendres Sant.
Aquest any, he fet una mona de mantega perquè ens agrada a tots. Ha sortit bona i tampoc m' ha costat massa.
Vaig comprar l' ou, les plomes i els pollets, per decorar. També he fet unes flors amb gominoles (vaig comprar gominoles tipus núvols, les he tallat amb les tissores per aplanar-les i llavors amb tallapastes petits amb forma de flors i fulles, els hi he donat la forma.)
Però la decoració d' una mona va sempre a gust del qui la fa , i es pot decorar amb el que ens sembli...
INGREDIENTS
Pel pa de pèssic
5 ous.
125 gr. de sucre
150 gr. de farina
1 sobre de llevat.
mantega per untar el motlle
Pel farcit de mantega
100 gr. de sucre
65 ml. d' aigua
300 gr. de mantega
Per decorar els costats de la mona
ametlles picades o fideus de xocolata....
PREPARACIÓ
Fem el pa de pessic:
Batre els rovells amb el sucre fins a obtenir una pasta blaquinosa ( jo ho faig amb un batedor de varilles elèctric).
Afegir-hi la farina i el llevat passats pel colador o sedàs. Barrejar bé. Batre les clares d' ou a punt de neu i també les afegim a la barreja de farina i rovells. ( Barregem amb compte, amb una espàtula, com si les emboliquéssim).
Posem la pasta en un motllo, untat amb mantega, d' uns 18-20 cm. I ho posem al forn, preescalfat, durant uns 20-25 min a uns 200 graus.
Preparem la mantega
La posem uns minuts al microones perquè s' estovi una mica. Amb el sucre i l' aigua fem un almívar (el coem a foc lent fins que veiem que vol començar a espessir-se). El deixem que es refredi . En reservem unes cullerades per untar el pa de pessic. Posem la mantega en un bol i barrejant amb el batedor de varilles elèctric ( o manual), hi anem afegint l' almívar. Ens quedarà una crema untosa.
Fem la mona
Partim el pa de pessic per la meitat. Pintem les dues meitats amb l' almívar reservat. Untem els costats del pastís amb mantega i l' arrebossem amb les ametlles picades o els fideus de xocolata.
Untem el pa de pessic amb la meitat de la mantega. Tapem amb l' altre tros de pa de pessic.
Untem amb mantega per damunt i decorem amb la mantega posada en un màniga pastissera.
Acabem posant els elements decoratius que ens agradin.
La mantega es pot aromatizar amb xocolata en pols fi o café,...
A casa també agrada moltíssim la mona de mantega...quina pinta tan bona que fa la teva!! Felicitats!!!
ResponEliminaHola Anna, a casa també es la de mantega la que més els hi agrada. I quina bona idea lo de fer els guarnimets amb les "chuches", t'ho copio, segur que els meus nanos els hi agrada més. Un petonet
ResponEliminaHola Anna, t'ha quedat una mona molt mona!! ;) jeje
ResponEliminaVosaltres us la mengeu el divendres i nosaltres tenim la tradició de menjar-la diumenge! Així que veig que cada casa és un món! ;)
T'ha quedat molt bé!! I una idea genial això de tallar els núvols amb talla-galetes!
Petons!
Anna que recuerdos más dulces me han venido, yo viví 8 años en sant boi de llobregat, y mi madrina vivia en hospitalet, y todos lso años me traia mi mona de pascua de una pasteleria que había en el barrio de gracia.
ResponEliminaEsta tulla tiene que estar deliciosa.
Un besazi y feliz fin de semana
A casa ens agrada més la de yema, però aquest any tinc ganes de provar la de mantega i en faré una de cada. Això sí, la de mantega més petita...
ResponEliminaA tu t'ha quedat genial, a veure si jo me'n surto igual de bé, que és un compromís molt gran, je je je...
Hola Anna ...a mi em torna boja la Sara que és més o menys el pastis que has fet tú de mantega...quina pinta sort que he acabat de sopar i no tinc temptacions ara ... tot i que ja sé amb que somiaré aquesta nit ... se m'apreixerà el teu pastis en somnis segur !!! i demà a córrer a comprar una sara... visca l'operació bikini... total amb els dies que fa tampoc tindré remordiments de conciència .. ji ji ji
ResponElimina`petonets
Anna, és del tot genial la teva mona, amb mantega... mmmm, et felicitem!
ResponEliminaTens tota la raò, cadasqú decora la mona al seu gust, no hi ha com ser creatiu. Molt bona idea la de las xuxes. Sempre m'han agradat les mones amb mantega, jo no n'he fet mai ja que no sóc massa de dolços però reconec que la que més m'agrada la que porta mantega.
ResponEliminaPetonets.
Eva,
ResponEliminaGràcies..Tot i podia haver quedat millor. Però era molt bona.
ptns
Rosa,
Sí, aixó de les xuxes té èxit entre els més petits (i també entre els més grans)
ptns
Mercè,
Està bé aixó "d' una mona molt mona"
Nosaltres ens la mengem el divendres a casa. Però després el diumenge a casa dels meus pares per dinar, a casa dels meus sogres per sopar...Al final el dilluns, no volem veure una mona ni en pintura...je,je.
ptns.
Rosa,
Siempre es bueno recordar momentos dulces y buenos.Aquí es la tradición que se suele seguir.
Un beso
Gemma,
No he provat la de yema, segur que també és molt bona.
I segur, segur que et quedaran unes mones espectaculars...
ptns.
Mar,
Saps què? Ja començarem l' operació bikini després de Pasqua...Llavors començarà a fer bon temps i tot seran presses...
ptns.
Amics de la cuina vermella,
Moltes gràcies.
ptns.
Teresa,
Amb una mona pots deixar volar la imaginació a l' hora de decorar-la, i cadascú ho fa al seu gust...
ptns.
Oh, que bona la mona de mantega!. T'ha quedat molt maca. Jo l'havia fet molts anys de mantega, però a la nostra fillola no li agrada, així que serà diferent!.
ResponEliminaFins aviat
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHola, et volia donar les gràcies per la teva explicació de com recollir els premits, ho he fet tal i com em vas dir i molt bé, ja els he recollit. Petonets.
ResponEliminaEnguany no he tingut mona, i m'ha fet peresa posar-me a fer experiments la veritat :) Però he quedat empaxada de tantes que he vist pels blogs. Sou uns artistes!
ResponEliminaGlòria,
ResponEliminaÉs clar, els fillols són esl que manen. S' ha de fer al seu gust.
ptns.
Teresa,
Me'n alegro que les explicacions et servisssin.
ptns.
Bajoqueta,
Encara que la Pasqua hagi passat sempre ets a temps de fer "experiments". Suposo que els que heu de menjar sense gluten... ho teniu més complicat.
ptns.
a casa també ens agrada molt la mona de mantega però sempre la fem de xocolata. aquesta t'ha quedat molt maca.
ResponEliminanosaltres també ens mengem la mona el dilluns, crec que el millor seria fer un mix i menjar-ne el divendres i repetir el dilluns.
Veig que aixó de les tradicions canvia segons el lloc. Nosaltres ens la menjem el dilluns! Però jo aquesta me l'hauria menjada el dia que fos!
ResponEliminaMolt bona pinta! Si us ha quedat un bocinet envia-me-la! jejeje!
Petonets!
Manel,
ResponEliminaBé noslatres ens la mengem eldivendres, però repetim cada dia...fins el dilluns que ja no podem més.
I la de xocolata també ens agrada molt...
Laura,
Ostres!... La vam trobar tan bona que no en va quedar ni un bocí..
ptns.
Hola Anna!! Em feia molta gràcia apendre a cuinar dolços, ja que es una de les coses més agraides per tots. Però pensava q no m'en sortiria, ara, després de descubrir les teves receptes estic segura que res s'em fara dificil.
ResponEliminaMolts petons
Hola Cristina,
ResponEliminaMoltes gràcies pel teu comentari,és una de les raons per les que tinc el bloc, poder ajudar a algú a fer alguna recepta i que li surti bé.
Estic molt i molt contenta que t' ahgis engrescat amb els dolços, si ho fas amb ganes segur que et sortiran molt be!
T'ha quedat molt bé, crec que la de mantega és la més típica però, això va a gustos. Si he de trair trio mantega, de pastissos de xocolata se'n fan tot l'any. No sé crec que fa més Mona...
ResponEliminaEnguany si que l'he fet i ha sigut un èxit, los meus germans estaven la mar de contents i això que ja són grandets jajaja. Un altre cop provo el teu pa de pessic a vore què tal.
ResponEliminaLas recetas de Glutoniana
Hola em dic Blanca i tinc gairabé 15 anys. A l'escola he de fer un blog sobre un tema que m'agradi en català. El teu blog m'ha semblat que està molt ben explicat. El tindré en compte.
ResponEliminaHola soc la Montse....
ResponEliminaAquesta mona de Pascua fa molt bona pinta.....jo la he fet i ha sortit molt bona.
hola de nou....
ResponEliminaAquesta recepta la trobo molt interessant.