diumenge, 28 de novembre del 2010

GALETS AMB ESCAMARLANS

Aquesta recepta és del Pep Nogué i és a la revista "Cuina" del desembre. Vaig veure la fotografia a la portada, em va agradar la presentació, i em va semblar una recepta molt adient per a les festes que ara s' apropen. Llegint la recepta i els ingredients, vaig veure que era una recepta una mica atrevida per la varietat d' ingredients, però he de dir que ens ha agradat molt i la combinació de diferents gustos és molt bona.

Ens ho vam menjar com a plat únic, acompanyat només d' una senzilla amanida, i us aseguro que no vam quedar amb gana.
He fet alguns canvis: he fet servir galets de farina de blat i no d' espelta, no hi he posat vermut blanc en el sofregit, hi he posat camagrocs enlloc de fredolics i he fet servir brou de pollastre i verdures. Aquí us deixo la recepta tal com jo la vaig preparar.


INGREDIENTS

2 cebes mitjanes
1 pebrot verd
2 tomàquets madurs
300 grs. de galets petits
brou ( uns 2 litres)
250 grs. de montgetes cuites
300 grs de bolets
8- 10 escamarlans
julivert picat

Per l' alliolli: 2 alls i oli d' oliva

PREPARACIÓ

Netejem els bolets i els saltegem en una paella amb oli i sal. Reservem.
Tallem la ceba petita i la sofregim amb oli d' oliva. Quan ja estigui tova, afegim el pebrot també tallat ben petit, salem i fregim ; per últim afegim els tomàquets triturats i acabem de fer el sofregit.
Hi tirem els galets i el brou bullint ( al voltant de 2 litres ). Deixem coure-ho 5 minuts i afegim els bolets i les montgetes cuites. Deixem coure 3 minuts més.
Fem un allioli negat i l' afegim també a l' olla dels galets juntament amb els escamarlans.
Deixem bulllir uns minuts més fins que els escamarlans estiguin cuits.
Espolsem el julivert picat per damunt.

19 comentaris:

La cuina de l'Eri ha dit...

Hola,
Quina bona idea! Galets amb mongetes i escamarlans... boníssim. Dissabte vinent tinc un dinar a casa i provaré a veure si em queda tant bé com segur t’ha sortit en a tu. Gràcies.

Mercè ha dit...

Anna, aquest plat, com tu has fet, podria ser ben bé un plat únic d'un dia de festa. Segur que ha de ser boníssim! Quina salivera!
Petons!

Visc a la Cuina ha dit...

Tens raó en què la combinació d'ingredients és especial: el resultat ha de ser espectacular!

LA COCINERA DE BETULO ha dit...

Amb aquests escamarlans es veu un plat de festa. Segur que està molt bo.
Petons.

El cullerot Festuc ha dit...

Ostres, quin platàs que has fet!!! De festa total!! Quina sort els de casa...segur que no ha sobrat res!!!! Quina pinta que faaaaa!!!
Petunets,
Eva.

Cuinagenerosa ha dit...

t'ha quedat molt maco, i realment fa venir ganes de ficar-hi cullerada.
només un dubte: el brou de peix, de verdures, de pollastre...?

Miquel ha dit...

Viniendo del Pep Nogue exito seguro y propuesta de lujo.
Una combinacion de ingredientes que me gusta mucho.Tendre que probarlo.
Bona setmana
Miquel

Gemma ha dit...

Uau, això ja és una recepta de Nadal, espectacular! Les receptes del Pep Nogué són fantàstiques, no m'estranya que us agradés tant!
Encara no he rebut la revista del desembre, però ja veig que hi ha receptes fantàstiques ;)

Anònim ha dit...

Hola Anna,
Feia molt de temps que no entrava al teu blog i crec que m'he perdut un munt de bones receptes. Hauré de fer un cop d'ull i posar-me al dia. Aquest plat de festa té una pinta fantàstica.
Una abraçada

Lídia ha dit...

jo també tinc la revista i també em va sobtar la recepta, ara serà questió de preparar-la, i si tu em dius que està molt bona, aviat la faré

petons

Eva Flores ha dit...

aquest plat ben bé podria ser per un sopar nadalenc.
pt!

mercè ha dit...

En Pep nogué sempre té bones idees,oi?, has fet un plat ben complet i ben presentat, els comensals poden estar contents amb un plat així a taula!.A reveure.

Fem un mos ha dit...

Es un plat que crida l’atenció, i es una manera molt diferent de menjar galets i ha d’estar molt bo
Petons

La cuina vermella ha dit...

Doncs en prenem nota. Moltes vegades les receptes del cuina no surten bé, però la teva ja està testada. O sigui que en prenem bona nota! Gràcies preciosa, t'ha quedat estupendo i el toc de vermut ha de ser genial!

El plat blanc ha dit...

En prenc nota .T'ha quedat un plat fantàstic. A mi m'agraden molt els plats únics i aquest ha de ser deliciós!!

Cristina ha dit...

Quina idea més original! A mi m´agrada molt la sopa de galets...però la que fa la meva mare...sona cursi però és així...
Li proposaré aquesta combinació...T´ha quedat excel.lent!

Una abraçada.

Mai ha dit...

plat de festa gran! si senyora, en quan a la revista....aquest mes m´ha donat un disgust, si vens al meu blog ja veuràs perquè.
una abraçada.

ANNAFS ha dit...

La cuina de l' Eri,

Es un combinació arriscada, però el resultat és molt bo.

Mercè,

Sí que podria ser un plat únic d'' un dia de festa. atipa moltíssim i amb aixó, un aperitiu i una mica de postres, solucionat.

Visc a la cuina,

Em feia una mica de por, la combinació pero surt molt bé.

Ana,

Pot ser ben be un plat de festa, i tant!

Eva,

En va sobrar per l' endemà, perquè les meves filles no en vam menjar.Però ja em va anar bé que en sobrés.

Manel,

El brou li vaig posar del que faig normalment a casa per a l' escudella, amb pollastre i verdures. A la recepta original li posaven només de verdures.

Miquel,

sí el Pep nogué sempre fa propostes molt interesants.

Gemma,

Sí que hi ha receptes originals i bones, aquesta em va cridar l' atenció només de veure-la a la portada. I el resultats ens va agradar molt. Segur que repetim.

Gemma,

Fa bona pinta i és super consistent.. Vam quedar ben tips!

Lídia,

Un plat per l' hivern, per no passar fred...

Eva,

Sí que podria ser-ho, un sopar nadalenc, o un dinar.

mercè,

El meu marit, encnatat. Les meves filles, no gaire. Tan llepafils com són.. quan van veure tans ingredients barrejats, no ho van voler ni tastar.

Sion,

Estem acostumats a veure els galets preparats d' una altra manera, però va bé provar coses noves.

La cuina vermella,

Es una recepta de la revista i del Pep Nogué, però hi vaig canviar tantes coses... Gairabé mai faig una recpeta igual que la original, sempre m' agrada adaptar-la.

El plat blanc,

A mi també m' agraden els plats únics, i aquest amb una amanida per acompanyar ja n' hi ha ben bé prou.

Mai,

Caram!, donçs ara entraré al teu blog peruqè ja em tens intrigada!


Moltes gràcies pels vostres comentaris. Ptns.

PILAR ha dit...

Anna, quin plat més rebó! A casa segur que triomfa. Vaig a esmorçar que veient aquesta delicia m´ha agafat molta gana. :)
Petons!