dissabte, 28 de març de 2009

GALETES DEL RAM


Diumenge que ve és el dia del Ram. Quan era petita recordo que anava a beneir ( estrenant un vestit de primavera) una branca de llorer amb tot de galetes i altres llaminadures penjades. A mi m' agradava més portar el llorer que la palma. Recordo que estava tota l' estona esperant a poder menjar, per fi, les llaminadures i galetes.

Les meves filles van seguir la tradició. I les galetes les féiem a casa entre totes tres. Ara s' han fet grans i, evidenment, ja no hi volen anar. Però les galetes els continuen agradant. Així que aquesta tarda de pluja, recordant la tradició, n' he fet.

La recepta que faig servir és la mateixa que per a les galetes de mantega. Cliqueu aquí per llegir-la

L' única diferència és que la pasta no ha de ser massa prima ( una mica menys d' un centímetre, aproxímadament).

Podem fer formes (animals, estrelles, flors, escales...) en un cartró, retallar-les i després fer-les servir de plantilla per tallar la pasta amb un ganivet esmolat. Són galetes més grans que les normals.
Ah! penseu a fer, a cada galeta, un foradet amb un escuradents per poder penjar-la.

Els més petits gaudeixen molt fent aquestes galetes i menjant-se-les, i els grans també.

12 comentaris:

Mercè ha dit...

Anna, quina tradició més maca!! I no la coneixia!!! A casa, la tradició pel Ram era anar a buscar el tortell a casa del padrí.
T'han quedat unes galetes genials!! I jo, hauria fet com tu, amb ganes que s'acabés la missa ben aviat per poder-me-les menjar! ;) jeje
Petons!

maia ha dit...

Hola Anna, que bones aquestes galetes!
Jo quan era petita portava ell llorer a seques, i se'm anavent els ulls darrera aquelles palmes amb les llaminadures penjant...
Coses de canalla!
Un peto, i gràcies per la teva visita.

Gemma ha dit...

Quina idea tan bona que m'has donat! Jo regalo la palma a la meva fillola i cada any compro les galetes a les Carlota's (http://www.carlotas.com/)
Ni se m'havia acudit fer-les jo mateixa... però em sembla que aquest any ho intentaré, je je je...
Ja t'explicaré ;)

Manresa ha dit...

Anna, no coneixia la tradició de les galetes.....jo també anava a beneir el ram amb roba nova de primavera, quins records...i a vegades feia un fred, i nosaltres amb vestidet, mitjonets blancs i sandàlies.

ptns

TERESA ha dit...

Quina llàstima que totes aquestes tradicions es perdin, però sempre hi ha gent com tú i d'altres que les transmateixen als seus fills i es aixis com no s'obliden.
Petonets i bon dia de Ram...

Pilar ha dit...

Hola Anna, llevo rato paseándome por tu blog. Mmmm que recetas...
Yo también iba a la bendición el Día de Ramos, pero aquí en Barcelona llevabamos mi hermano un palmón con él que en un momento de la bendición aporreaba el suelo para hacer mucha escoba y yo una palma con un gran lazo y cargada de rosarios y figuritas de ázucar, generalmente de color rosa.
No conocía la tradición de las galletas, pero me parece muy simpática. Te han quedado muy bonitas. Un beso

ANNAFS ha dit...

Mercè,

Donçs jo no coneixia aquesta tradició d' anar a buscar el tortell a casa del padrí. A cada lloc, les seves tradicions.
ptns.

Rosa M

Ja ho crec que se te n' aneven els ulls darrera les llaminadures...
ptns.

Gemma,

La teva filloa estarà més contenta si les hi fas tu. I segur, segur que et surten bé..
ptns.

Lídia,

Es cert, a vegades feia molt fred. Però noslatres a estrenar la roba de primavera i a beneir el Ram.
ptns.

Teresa,

Cada vegada es perden més tradicions. Jo ja he complert la meva part. I les meves filles aquesta tradició ja la coneixen.
ptns.

Pilar,

Supongo que en zonas rurales se acostumbraba a llevar más el laurel que la palma, pues era más difícil encontrar palmas que laurel. I se alegraba un poco con las golosinas.
Un beso.

bajoqueta ha dit...

No coneixia esta tradició, ni havia sentit mai a parlar d'ella, qué curiós!

MAR ha dit...

Hola Anna, m'encanten les tradicions, trobo que són la part melancólica i dolça de la vida, i transmetre-les als petits de casa és la clau per no perdre-les , segur que les teves fills si tenen cigronets ho faràn també amb ells ...
Nosaltres no sóm més sosos .. nomès fem la palma o el palmó amb una llaçada de senyera i ja està ..

Petonets amb toc de sèsam
mar

Rosa ha dit...

Me has hecho recordar mis años vividos en barcelona y el domingo de ramos, con mi vestido nuevo y mi palma, que recuerdos más bonitos de aquellos dias.
Las galletas buenisimas.
Un besazo Anna y bon dia

ANNAFS ha dit...

Bajoqueta,

Ja veig que sou molt els que no coneixieu aquesta tradició.
ptns.

Mar,

Aquí també hi ha molta gent que prefereixen la palma o el palmó. A mi, quan era petita m' agradava més el llorer per penjar-hi les llaminadures.
ptns.

Rosa,

Me alegro mucho de que mi receta te haya traido tan buenos recuerdos.
Un beso.

Mònica Tarradellas ha dit...

Una tradició dolça genial!!!